Les plantilles d’amortització

Una plantilla és una drecera: desa d’una vegada els subcomptes i els anys que fa servir un tipus de bé, per no tornar-los a escriure mai més.

És a Comptabilitat → Amortització → Plantilles.

Per què existeixen

Donar d’alta un bé demana sis subcomptes. Escriure’ls bé un cop ja costa; escriure’ls bé vint vegades és on apareixen els errors.

Però resulta que tots els vehicles fan servir els mateixos comptes. I tots els ordinadors, uns altres. I les instal·lacions, uns altres. Són tres o quatre combinacions que es repeteixen sempre.

Això és una plantilla.

Què desa

Exemple: les quatre plantilles d’una empresa normal

Un viver amb botiga té, a la pràctica, això:

Amb aquestes quatre, el 95 % del que compri ja està cobert. La furgoneta nova, la caixa registradora, l’hivernacle, les prestatgeries: tot entra en una d’elles.

Fixa’t que el subcompte del deure es repeteix —la dotació sol ser la mateixa— i el que canvia és el de l’haver, perquè l’amortització acumulada va per tipus d’element.

Com es fan servir

S’apliquen en donar d’alta el bé: tries la plantilla i els sis comptes més els períodes s’omplen sols. Després pots canviar el que vulguis en aquella fitxa concreta; la plantilla és un punt de partida, no una lligadura.

Quan no valen la pena

Si tens dos o tres béns en total —una furgoneta i un ordinador—, no muntis plantilles: omple els comptes a mà a cada fitxa i llestos. Les plantilles compensen a partir de la mitja dotzena d’altes, o quan dones d’alta coses noves sovint.

Consell per al nom

Posa el tipus i els anys al nom: «Vehicles · 6 anys», no «Plantilla 1». D’aquí a dos anys, quan donis d’alta un camió, voldràs saber d’un cop d’ull quina et serveix.

Els comptes que hi van a dins s’expliquen a els subcomptes d’amortització, i els anys recomanats a els períodes legals.