Importar el catàleg del proveïdor (CSV o Excel)

Amb el fitxer de tarifes que et dona el teu proveïdor pots crear i actualitzar els teus articles de cop: referència, descripció, preu de cost, preu de venda, codi de barres, famílies, fabricant i imatges. Funciona amb el fitxer (CSV o Excel .xlsx) de qualsevol proveïdor.

Entra des de Tauler de control → «Obrir importador de catàleg» (o menú Magatzem → Importar catàleg).

1. Pujar la tarifa i assignar columnes

1. Prem «Carregar CSV» i selecciona el fitxer del teu proveïdor (CSV o Excel .xlsx).
2. El sistema detecta el separador i les capçaleres, i et proposa quina columna és cada dada: referència (part number), descripció, preu, imatge, EAN, fitxa, família, subfamília, fabricant, estoc del proveïdor, propera arribada i tipus d’IVA.
3. Repassa el mapatge (per a formats coneguts ja ve emplenat) i prem «Processar tarifa».

La referència és el part number del fabricant: és la que s’usarà com a referència de l’article.

Plantilla automàtica per proveïdor: la primera vegada indiques quina columna és cada dada i es desa una plantilla associada a aquest format de fitxer. Les properes vegades que pugis un fitxer del mateix proveïdor, el mapatge s’aplica sol (veuràs «Plantilla reconeguda») i només has de prémer «Processar tarifa». Cada proveïdor amb un format diferent té la seva pròpia plantilla.

Cada vegada que el teu proveïdor publiqui una tarifa nova, torna-la a pujar: els productes existents s’actualitzen (preu de cost), no es dupliquen.

2. La taula de famílies: què entra i a quin preu

En processar la tarifa apareix la taula de famílies, amb una fila per cada família que porta el fitxer i el nombre d’articles de cadascuna. Allà decideixes, família per família:

Prement el títol de «Vendre sense estoc», «Refer PVP» o «Botiga» es marca (o es desmarca) tota aquella columna, que amb seixanta famílies s’agraeix.

A dalt de la taula tens «Totes», «Cap» i «Aplicar a totes», que aboca a totes les files el marge i l’import fix generals. I cada fila té un ▸ per importar només aquella família.

Per a què serveix l’import fix. El percentatge tot sol no funciona amb el que és barat: un cable que et costa 0,50 € amb un 40 % de marge es quedaria en 0,83 €, que no paga ni l’estona de vendre’l. Amb 3 € fixos surt a 3,83 €. La fórmula sencera és:

PVP = cost ÷ (1 − marge/100) + import fix

Compte a no confondre marge amb recàrrec: un marge del 25 % multiplica per 1,333, no per 1,25. Per això la columna «Si costa 100 €» va ensenyant el resultat mentre escrius.

Els preus que ja hi són no es toquen. «Refer PVP» ve desmarcat expressament: en reimportar, els articles que ja tenies actualitzen el cost però conserven el seu preu de venda, per si l’hi vas posar a mà. Marca aquesta casella només a les famílies on sí que vulguis que es recalculi.

El límit de l’import fix. Sumar 3 € a un cable de 0,50 € té sentit; sumar-los a un portàtil de 800 € no canvia res. Per això hi ha la casella «si costa <»: posa-hi 100 i el fix només s’aplicarà al que et costi menys de 100 €.

Recuperar els teus marges. El botó «Recuperar els meus marges» omple la taula amb el marge que ja apliques avui a cada família, calculat amb els articles que ja tens (la mediana de cost contra preu de venda). És la manera de no començar de zero la primera vegada: surt, ho repasses i ho ajustes.

Parar a mitja importació. Mentre importa apareix el botó «Parar». Talla entre lots, així que no deixa cap article a mitges: el que ja hagi entrat es queda, i si hi tornes comença un altre cop des del principi i els repetits només s’actualitzen.

Es recorda tot per a la propera vegada. Els marges i les caselles es desen juntament amb el format del teu proveïdor: la tarifa següent seva arriba amb tot posat. I si el proveïdor afegeix una columna i canvia el format del fitxer, els marges es continuen recordant per família.

3. Estoc del proveïdor i propera arribada

Moltes tarifes porten les existències del majorista i la data en què reposa el que no té. Si el fitxer les porta, l’importador reconeix aquestes columnes tot sol i les desa a la fitxa de l’article, a l’apartat «Disponibilitat al proveïdor».

No entren al teu inventari, perquè no és mercaderia teva: són informació. I serveixen per a dues coses molt concretes:

• Vendre el que té el majorista encara que tu no ho tinguis. Amb «Sense estoc» marcat en aquella família, la botiga ensenya l’article com a «Disponible en 24/48 h» i el client el pot comprar.
• Dir quan arriba allò que no hi ha enlloc: la botiga mostra «Propera arribada: 15/09/2026» en comptes d’un «esgotat» i prou.

4. Importar productes

• Crear famílies i subfamílies i crear fabricants: els dona d’alta automàticament i assigna cada article.
• Descarregar imatges: baixa la imatge del proveïdor (reduïda i comprimida) i la puja a l’article. A cada família se li assigna la imatge d’un dels seus productes.
• Si no porta foto, posar la de la seva família: un article sense fotografia no surt a la botiga. No és la seva foto, però és millor que el buit.
• Cercar a internet les que encara faltin: cerca pel codi de barres, i si no n’hi ha per marca i referència, amb el cercador de Google que configures al tauler de control. Té quota diària, així que es fa amb un límit per tanda.
• Traduir en acabar el que surti a la botiga: quan acaba la importació, va traduint els noms als idiomes de la teva botiga per tandes, amb la seva barra. Només el que es publica: traduir un catàleg sencer costa diners d’IA i no es veu.
• El tipus d’IVA es pren de la tarifa si la porta. Sense això, tot entra amb l’impost per defecte i un article amb IVA reduït acaba mal facturat.

La importació va per lots amb barra de progrés, així que aguanta catàlegs de milers d’articles.

Què s’omple a cada producte: descripció, cost, PVP (per marge i import fix), EAN, família/subfamília, fabricant, fitxa ampliada (passada a text pla a Observacions), imatge, i l’estoc del proveïdor i la propera arribada si la tarifa els porta. Si tens el TPV instal·lat, també el nom curt per al botó.

5. Imatges de producte sense catàleg

A la revisió de factures escanejades, els articles de catàleg sense imatge mostren «Cercar imatge»: primer cerca al CSV de tarifes (imatge exacta del proveïdor) i, si no hi és, a Google.

6. Desfer una importació (esborrat segur)

Si t’has equivocat, a l’importador tens «Eliminar productes importats»: esborra per família (o tots) els articles del catàleg i les seves fotos, amb confirmació.

No esborra els articles que tinguin moviments (factures, albarans o estoc): aquests s’ometen automàticament i t’avisa quants.

7. El que el proveïdor ha deixat de vendre

Cada vegada que processes una tarifa es desa l’anterior. Amb «Veure quins són» es comparen totes dues i surten els articles que hi eren i ja no vénen; amb «Bloquejar i treure de la botiga» es marquen com a bloquejats i deixen de publicar-se.

No s’esborren mai. Continuen al catàleg amb el seu historial, perquè al darrere hi pot haver factures i albarans. Si el proveïdor els torna a portar, es desbloquegen a mà des de la fitxa.

Cal haver processat almenys dues tarifes per poder comparar.

8. Netejar famílies i fabricants duplicats

Si de dades antigues et van quedar famílies o fabricants amb el mateix nom però diferent codi, a l’importador tens «Netejar duplicats»:

1. «Analitzar duplicats» llista els que estan repetits per nom.
2. «Fusionar duplicats» reassigna els productes (i subfamílies) al codi que més productes té i esborra els sobrants.

L’importador actual ja no genera duplicats (reutilitza famílies i fabricants pel seu codi), així que això només cal per netejar dades prèvies.

Desactivar-lo

Si un client no treballa amb fitxer de tarifes, al Tauler de control pots desactivar el catàleg: s’oculten l’importador i el botó «Cercar imatge».