La valoració d’estoc
Contesta una sola pregunta, la que fa l’assessor cada tancament: quants diners tinc ficats al magatzem ara mateix?
Com ho calcula
Agafa tots els articles amb existències diferents de zero i multiplica les unitats per l’últim cost de cada variant. És el criteri clàssic, el mateix que feia servir Eurowin: el que et costaria reposar avui el que tens.
Se salta els articles bloquejats, que ja no formen part del catàleg viu.
El llistat surt ordenat de major a menor valor. A dalt hi ha el que de debò mou la xifra; a baix, la cua de coses que valen quatre euros. Si has de revisar costos, comença per les deu primeres línies.
Les columnes
| Columna | Què és |
|---|---|
| Referència i descripció | L’article. |
| Magatzem | On són aquelles unitats. Un mateix article hi apareix un cop per magatzem. |
| Unitats | Les existències actuals. |
| Cost | L’últim cost conegut de la variant. |
| Valor | Unitats × cost. |
El filtre per tipus
A dalt pots quedar-te amb:
- Tots — el magatzem sencer.
- Amb número de sèrie — només el que va amb sèrie o lot. És el que es comprova un a un en un recompte.
- Sense número de sèrie — la resta, que es compta a granel.
Separar-los ajuda quan fas inventari: no es compta igual una màquina amb número de sèrie que un palet de sacs de substrat.
Els dos totals
A baix surten dues xifres que no tenen per què coincidir:
- A últim cost — la valoració clàssica, totes les unitats al seu cost.
- Valoració real — el mateix compte, però descomptant les sèries antigues.
Per què existeix la segona
Un número de sèrie que va entrar fa cinc anys i continua a la prestatgeria ja no val el que va costar. No es va vendre, i no es vendrà. Valorar-lo a preu de compra infla el magatzem amb diners que no existeixen.
Per això, les sèries que van entrar en exercicis que no estan importats al programa es valoren a cost 0. L’avís de baix et diu quantes unitats són i quant resten del total, perquè la diferència entre les dues xifres no sigui mai una sorpresa.
La primera xifra és la que sol demanar l’assessor. La segona és la que de debò tens.
Quan fer-lo servir
- Al tancament de l’exercici, per donar la xifra d’existències.
- Abans d’un recompte, per saber per on començar: es compta primer el que més val.
- Quan el marge no quadra: un cost mal posat es veu de seguida a la columna de cost.
Diferència amb l’inventari valorat
Són semblants, però no el mateix:
- Aquesta pantalla valora l’estoc d’avui, ara, a últim cost.
- L’inventari valorat permet valorar a una data passada, reconstruint l’estoc que hi havia aquell dia.
Si necessites la xifra d’un 31 de desembre que ja ha passat, la que vols és l’altra.
On és
Al menú de Magatzem, com a Valoració d’estoc.
Per revisar d’on surten els costos, mira els preus de cost.