Fitoware

Gestiona el catàleg d'espècies botàniques i vincula-les amb els teus articles. Quan un article té espècie assignada, genera el passaport fitosanitari europeu (Reglament UE 2016/2031 i format 2017/2313) en PDF amb un sol clic, amb els elements A·B·C·D i codi QR, llest per imprimir l'etiqueta del viver.

Fitoware · Passaport fitosanitari per a vivers i planta ornamental · Pasaporte fitosanitario para viveros y planta ornamental · fitoware · Catàleg d’espècies botàniques · Catálogo de especies botánicas · Venda escrivint, sense buscar · Venta escribiendo, sin buscar · Tarifes T1–T9 amb trams per quantitat · Tarifas T1–T9 con tramos por cantidad · El preu d’aquell dia i el d’avui, un al costat de l’altre · El precio de aquel día y el de hoy, uno al lado del otro · Embalatge: la quantitat es calcula sola · Embalaje: la cantidad se calcula sola · Els articles «varis»: el truc del punt · Los artículos «varios»: el truco del punto · Vincle espècie ↔ article · Vínculo especie ↔ artículo · Passaport fitosanitari UE · Pasaporte fitosanitario UE · Codi QR i etiqueta de viver · Código QR y etiqueta de vivero · Zona protegida (PZ) · Configuració de l’operador · Configuración del operador

Com funciona

Una venda s’escriu, no es busca

Factura, albarà, comanda i pressupost comparteixen la mateixa pantalla, i tot el que cal per tancar una venda cap en una línia de teclat: el codi, la quantitat i el preu. La resta la posa el programa.

La barra d’entrada ràpida està sempre enfocada i espera un codi. Escrius, prems Intro i la línia apareix amb el preu posat. Reconeix tres maneres d’anomenar el mateix article, així que tant se val d’on el llegeixis: la referència de la fitxa, el codi de barres EAN-13 —amb lector, apuntar i disparar— o el número seqüencial, on els zeros del davant sobren.

Els comandaments: tot en una pulsació

Van enganxats al codi en el mateix cop, o solts per corregir l’última línia. Mai cal tornar enrere amb el ratolí.

Escrius	Significa	Resultat
POT1	Només l’article	1 unitat al preu de la seva tarifa
POT1+6	Quantitat	6 unitats
POT1*4,25	Preu a mà	4,25 € — mana sobre la tarifa
POT1-10	Descompte	10 % de dte.
A14049+6*5,50-10	Tot junt	6 uds a 5,50 € amb 10 %
+3 · *3,90 · -15	Solts	Canvien l’última línia

L’ordre tant és: POT1-10+6 equival a POT1+6-10. I els codis amb guions propis, com A17501-53-1, es respecten: només es llegeixen com a comandament els números que van darrere de +, * o - al final.

El preu: qui compra i quant compra

Ningú consulta una llista de preus. El programa creua dues coses: la tarifa del client (T1 a T9), que fixa en quin esglaó comença, i la quantitat, que el fa avançar de tram segons el «fins a» de cada article. Més quantitat, millor preu, sense que ningú ho negociï a mà.

Un client T1 que demana 8 unitats es queda al tram 1. El mateix client demanant-ne 30 supera el «fins a 10» i el «fins a 20», així que avança dos trams i paga menys. Un client T2 arrenca ja al tram 2: mateix article, mateixa quantitat, millor preu per ser qui és.

Si a una tarifa li falta el preu, no es queda sense. Si a un T4 no li han posat preu al tram 4, se li cobra com a T1. És a posta: val més cobrar el preu de nivell 1 que deixar la línia sense preu. En el moment que algú ompli aquell tram, el client passa a pagar el seu.

Un «fins a» a 0 vol dir infinit: és l’últim tram, el que s’aplica per gran que sigui la comanda. Per això l’escala sempre tanca. I si veus un preu a 0,00 €, no és una errada del programa: és que aquell tram es va quedar sense omplir, i es mostra a zero perquè es vegi i es corregeixi, en comptes d’inventar un import.

D’on surten aquests números

El programa no endevina. Cada decisió de preu surt d’un camp concret que algú va omplir una vegada:

On es reomple	Camp	Per a què serveix
Fitxa de família	Marges 1–9	El marge de cada nivell per a tots els articles de la família
Fitxa de l’article	PCRef	El cost de referència del qual parteix tot
Fitxa de l’article	Fins a 1–9	El sostre d’unitats de cada tram
Fitxa de l’article	Preu 1–9	El preu de cada tram
Fitxa del client	Tarifa	En quin tram comença aquest client
La línia de venda	Quantitat	Quants trams avança des d’aquí

Res d’això es toca al dia a dia: es configura un cop per família i per article, i a partir d’aquí la venda va sola. Els nou preus es poden escriure un a un o deixar que es calculin: el botó Recalcular tarifes de la fitxa aplica Preu N = PCRef × Marge N amb els marges de la seva família. Canvies el cost, prems, i els nou nivells s’actualitzen sols.

El nivell surt del nom de la tarifa, no del seu codi intern: una tarifa que es digui T7 és el nivell 7 encara que el seu codi sigui un altre. Per això convé mantenir la convenció T1…T9.

Els tres botons del client

Damunt de les línies. Responen a les tres preguntes que es fan al telèfon mentre el client espera:

Compres del client — «Posa’m el de sempre». Tot el que ha comprat, amb data, document i el preu que va pagar. Filtres per text, agrupes per article o mostres el marge.

Productes vius — «Què teniu ara?». L’última venda de cada article, el més recent primer: el catàleg real del que es mou aquesta setmana, no la llista completa de 4.000 fitxes.

Estat de compte — «Li serveixo?». El que deu per antiguitat, les seves condicions de pagament i si té banc per domiciliar. Es consulta sense sortir del document.

Dos preus a la vista: el d’aquell dia i el d’avui

Això és el que fa que aquestes finestres serveixin de veritat. Cada fila ensenya, un al costat de l’altre, el preu que va pagar aquell dia i el que li tocaria avui. Les files ressaltades són aquelles on el preu ha canviat.

I hi ha un botó dins de cada columna, així que no hi ha res a recordar:

El verd, a la columna «Preu» — repeteix aquell preu. Copia el preu i el descompte exactes d’aquella venda, sense retarifar, encara que avui la tarifa digui una altra cosa. Per quan hi ha un compromís: «t’ho deixo com l’última vegada».

El blau +, a la columna «Preu avui» — afegeix al preu d’avui. La línia entra retarifada: se li aplica la tarifa del client i el tram que correspongui a la quantitat. És el de gairebé sempre —vendre a preu d’avui, no al de l’any passat—, i amb Intro des de la casella de la quantitat fas això mateix sense deixar el teclat.

Embalatge: la quantitat es calcula sola

En viver gairebé mai es ven «per unitats». Es ven pel que cap en un carro.

Venda per pisos — si un article porta 4 caixes per pis i 8 unitats per caixa, escrius 3 pisos i surten 96 unitats. Només teclejes el 3.

Venda per talls — escrius els poms i multiplica pels talls de la fitxa: 5 poms de 20 talls, 100 talls.

Cada article sap com es ven, així que no cal triar mode ni recordar-se’n: apareix la casella que toca. I si un dia vens solt, escrius la quantitat i es respecta.

A la segona fila de cada línia hi ha cinc camps que en altres programes obliguen a obrir una finestra: la referència del client per a aquell article (surt impresa al seu albarà), les etiquetes a imprimir (es calculen soles), el carro, palet o caixa on va la mercaderia —per al packing list i per al magatzem—, i el comentari, que surt al PDF del client, i la nota interna, que no surt mai: és per al picking i per als teus.

Els articles «varis»: el truc del punt

Sempre hi ha coses que es venen un cop i no mereixen fitxa pròpia: un port, un arreglament, una planta que va arribar solta. Per a això es crea un article la descripció del qual és un simple punt . (o una coma).

En afegir un article així, el programa no torna el focus a la barra ràpida com fa sempre: el porta a la descripció d’aquella línia i deixa el punt seleccionat. La primera lletra que teclegis el substitueix. No cal esborrar-lo, ni fer clic, ni obrir cap finestra: escrius «Arreglament floral a mida» i segueixes.

El que escriguis es queda al document. La fitxa de l’article continua amb el seu punt, llesta per al següent «varis»: pots fer servir el mateix article cent vegades amb cent descripcions diferents.

I per què un punt i no deixar-ho en blanc? Perquè la fitxa de l’article no admet descripció buida. El punt és la manera de tenir un article «sense nom» que el programa reconeix com a tal. Pots tenir-ne uns quants —un per cada tipus d’IVA, per exemple— i a tots els funciona igual.

La xarxa de seguretat

Anar de pressa només serveix si no es perd res. Mentre escrius, tres coses vigilen: el comptador en viu sota la barra («3 referències · 15 unitats»), la quantitat i el preu en gran —els dos dades que més s’equivoquen— i l’avís de sense desar, una banda vermella amb el botó a la vista que no marxa fins que deses.

A la dreta de cada línia, sense obrir res: Historial (totes les vendes d’aquell article, amb el client del document al davant, per veure a quant li ho has venut abans), Més (les opcions menys freqüents, fora de la vista perquè no destorbin) i Esborrar (mentre no deses, Desfer torna el document com estava).

I al peu: + Línia afegeix una línia buida sense article —un text, un port, un concepte solt—, Moure línies reordena arrossegant (l’ordre que veus és el que s’imprimeix) i la casella Referència del peu també cerca per descripció: escrius «celofan» i surten tots els que la porten al nom.

Catàleg d’espècies botàniques

Dona d'alta les espècies amb el seu codi, nom científic (element A del passaport), nom comú, família, origen i si requereixen passaport fitosanitari. Pots cercar i filtrar el catàleg, i la fitxa de cada espècie mostra els articles vinculats.

Vincle entre espècie i article

A la fitxa de cada article assignes una espècie botànica. En fer-ho, el títol del camp es converteix en un enllaç a la fitxa de l'espècie, i des de l'espècie veus tots els articles relacionats. L'enllaç funciona en tots dos sentits.

Generar el passaport fitosanitari

Des de la fitxa d'un article amb espècie assignada, prem el botó «Passaport fitosanitari». Introdueix el lot (element C) i el nombre d'etiquetes i genera el PDF amb la bandera de la UE, el text «Plant Passport / Pasaporte Fitosanitario» i els elements A (nom botànic), B (operador ROPVEG), C (lot) i D (país d'origen), amb codi QR opcional.

Configuració de l’operador professional

Al panell de control defineixes el país i el número de registre del teu operador professional (ROPVEG = element B), el país d'origen per defecte (element D), si es mostra el QR i el mode de zona protegida (PZ) amb l'organisme de quarantena.

Tarifes i preus per trams («Hasta»)

Cada família té fins a 9 marges; cada producte té un PCRef (preu de cost de referència) i fins a 9 trams, cadascun amb un «Hasta» (una quantitat) i el seu preu. La fórmula és sempre Preu del tram N = PCRef ÷ Marge N (p. ex. PCRef 10 € i marge 0,5 → preu 20,00 €). El nivell de tarifa del client (1–9) surt del nom de la seva tarifa («T3» = nivell 3). En vendre, si la quantitat no supera el «Hasta» del tram s'aplica el seu preu; si el supera, passa sol al tram següent («Hasta 0» = sense límit). És un recàlcul per quantitat, pensat per vendre per volum sense triar la tarifa a mà.

Venda ràpida i repetir venda

A la línia d'un albarà o factura, el camp de codi admet comandes ràpides sense sortir del teclat: +12 canvia la quantitat, *8,50 el preu i -10 el descompte. El preu només es recalcula per tarifa quan canvia la quantitat; si l'ajustes a mà, es respecta. Per repetir una venda tens tres accessos: l'icona rellotge (historial d'aquest producte), «Compras del cliente» (tot el que ha comprat, amb botó blau per afegir al preu d'avui i rellotge verd per al preu històric) i «Últimas ventas» als llistats de clients i productes.

Albarà → cobrament, caixa i impressió

El botó «Facturar» genera la factura des de l'albarà amb la sèrie correcta i «Cobrar» obre el selector de forma de pagament (la impressió va a part, per seguretat). El Control de Caja mostra els cobraments per data i forma de pagament amb arqueig d'efectiu, la venda del dia enfront del deute cobrat i el desglossament per usuari; i el llistat de deutes amb antiguitat (0–30 / 31–60 / 61–90 / +90 dies) i rànquing de deutors, tot exportable a PDF i Excel. La impressió és flexible: formats A5 i A4 amb mitja fulla en blanc, imatge LOPD al peu i una segona línia configurable sota cada article.